Com parlar en públic

Publié le 31 mars 2013 il y a 10A par Anonyme - Fin › 7 avr. 2013 dans 10A
5

Sujet du devoir

Com parlar en públic i no morir en l'intent. Presentació de les bases per a una bona exposició oral davant d'un públic.

Où j'en suis dans mon devoir

Cada vegada són més freqüents les presentacions orals ja sigui a escoles, empreses, institucions etc. Durant aquest temps el saber comunicar bé oralment ha esdevingut quasi bé una condició per a poder viure bé en societat.
Per poder fer-ho bé us he preparat aquest power point per a què ho veieu més simple i us sentiu més preparats.

En el primer punt parlarem de la Presentació. (Llegir tots els punts)
A / A qui? Què ? Com ? Per què ?
Per a parlar en públic, qualsevol persona ha de respondre abans aquestes quatre preguntes.
a) A qui? Cal tenir molt en compte el púbic, estudiar-lo, analitzar-lo, conduir-lo. Sempre és necessari obtenir informació del públic abans de la presentació, d’aquesta manera l’orador es farà una idea de com enfocar el discurs.
b) Què? Aquesta resposta tindrà fàcil resposta si anteriorment s’ha elaborat un guió. Aleshores l’orador obté una estructura correcta i útil de la informació. Tota exposició oral és més fàcil si anteriorment s’ha planificat amb ordre i connexió els punts que s’exposaran.
c) Com? Amb el guió elaborat s’ha de decidir quins mitjans s’utilitzaran per a fer una presentació completa. Aquests mitjans us els exposaré més tard.
d) Per què? L’orador ha de concretar el seu objectiu. Amb aquest ben definit serà més fàcil que el discurs tingui una estructura lògica i coherent.
B / Estructura del discurs
Tota presentació oral ha d’estar formada per tres parts diferenciades: introducció resum, desenvolupament i conclusions. L’estructura es crearà tenint en compte l’objectiu del discurs. El públic no sempre té el mateix nivell d’atenció, en efecte, l’atenció màxima es produeix al principi i al final. Per aquest motiu l’orador ha d’exposar les idees principals en aquests punts.

Pel que fa a la introducció resum, es tracta d’un factor important perquè a partir de les primeres paraules de l’orador, el públic ja elabora una imatge, bona o dolenta d’aquest i percep la qualitat de l’exposició.
El desenvolupament o nus és la part principal, situada entre la introducció resum i les conclusions. És la més complexa i que dura més temps, entre el 80% i 90% del total. Segons l’objectiu que tingui el discurs s’elaborarà un desenvolupament o un altre.
Respecte les conclusions són les encarregades d’aconseguir que el discurs tingui èxit. Han de tenir un bon paper per a complementar el que s’ha escoltat anteriorment. Hi ha diverses fórmules conclusives com resumir els punts principals, repetir la informació del principi etc.

Bàsicament hi ha dues classes de presentació segons l’objectiu que es pretén:
Presentació oral per a informar: Aquestes són les exposicions amb l’objectiu d’oferir una informació al públic. Tan sols es tracta d’informar de manera clara i objectiva.
Vivim en la societat de la informació i alhora d’elaborar una presentació informativa es tracta únicament de posar les coses en ordre i explicar-les amb la màxima claredat, precisió i brevetat.
Presentació oral per a convèncer i/o ajudar a prendre una decisió: Ja no es tracta només de donar una informació, sinó d’analitzar-lo, argumentar i intentar convèncer respecte a alguna solució. Informar sempre és més fàcil que convèncer. El discurs informatiu no és tan complex ni difícil de dominar.
La capacitat de convèncer els altres és una de les virtuts més importants i més productives que pot posseir una persona. Tot i això, aquesta capacitat no ha estat de vegades prou valorada.

Després de la presentació oral hi ha vegades que comença un torn de preguntes. En aquest cas, no s’ha de menysprear mai l’interrogador, cal repetir i aclarir la pregunta a la resta del públic sempre que faci falta i si no es coneix la resposta d’alguna ser honest i reconèixer-ho.

C / Mitjans addicionals
Els mitjans audiovisuals i de suport han esdevingut una ajuda molt eficaç a la paraula i el gest. La utilització d’aquests és útil però s’ha de recordar que tan sols són un suport, com diu el mateix nom. L’essència del discurs és l’orador i el seu guió.
L’ús abusiu d’aquests mitjans mostra la inseguretat de l’orador, i això acaba en un fracàs absolut. La presentació ha de ser humana i les paraules han de sortir del pensament de la persona.

Actualment el mitjà per excel·lència es PowerPoint. L’èxit d’aquest sistema és que el públic a més d’escoltar l’orador visualitza el que vol transmetre al PowerPoint. La clau de tot es convertir-lo en un suport visual per a gràfics, esquemes, idees clau per a explicar-ne les coses més rellevants.

L’humor també forma part d’aquests mitjans addicionals. No és necessari comunicar coses importants de forma seriosa sinó que un bon comunicador sap que l’ humor és important per a establir contacte amb el públic.

Un altre mitjà que ajuda a complementar una bona presentació oral és explicar amb exemples. És evident que una persona compren millor una explicació mitjançant una imatge o gràfic. El mateix passa amb els exemples.
Alhora de recordar és molt més fàcil recordar l’exemple que la idea, l’explicació amb totes les idees, dades etc.

D / El guió
La preparació d’un guió és primordial. En aquest es presenten les idees principals i secundàries amb un ordre adient. El discurs serà més o menys llarg segons la quantitat d’idees secundàries que s’hi afegeixin. No s’ha de tenir pressa per a la seva elaboració perquè el guió és una de les claus de l’èxit.

2. Com parlar en públic

A / Claredat, precisió i brevetat
Com diu Quim Monzó És millor una paraula curta que una de llarga; si pots dir-ho amb una paraula, no ho diguis amb dues. Per a una bona exposició oral s’han de fer frases curtes, senzilles i contundents, separades per pauses. Evitar les frases llargues i llenguatge abstracte. No utilitzar 10 paraules per dir una cosa que es pot dir amb 4.Oralment, allò que no s’entén a la primera, no s’entén mai.

B / Improvisació i naturalitat
L’orador pot llegir millor o pitjor, però el simple fet que llegeixi demostra que té poca traça per a parlar en públic i que no el té en compte. El bon orador no llegeix: improvisa i adapta el discurs al públic.
La principal qualitat del bon orador és la naturalitat, és a dir, parlar com es faria amb un grup d’amics. De fet, llegint el nostre discurs semblem més bé robots que algú que explica)

C / La veu i l’entonació
La veu és extraordinàriament important i revela molt de l’orador. La potència expressiva de la veu es pot comprovar fàcilment. Hi ha quatre aspectes de la veu que l’orador ha de tenir presents: volum, velocitat, articulació i actitud. Tots aquests han de ser emprats d’una manera moderada i correcta.
L’entonació és la corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les paraules, les frases i les oracions. En un text escrit es pot tornar enrere i repassar-ho si una cosa no s’ha entès. Oralment això és impossible, i per això cal tenir molta cura de l’entonació. Una errada en una entonació o en un èmfasi pot alterar el significat d’una frase. “marxem!” “marxem...” “marxem?”

D / El silenci i la respiració
Els oradors inexperts tendeixen a considerar que el silenci és un defecte en el discurs. Davant d’aquesta tendència universal cal remarcar que la capacitat de suportar el silenci és un símptoma de fortalesa de l’orador, no pas de debilitat. La utilització del silenci dóna a entendre clarament que l’orador no està nerviós i que s’imposa al públic. Permet a l’orador respirar millor i donar temps a pair un missatge important. Finalment el silenci és útil per recuperar l’atenció del públic. Les pauses fetes en el moment oportú, tenen més impacte que les paraules.
El control de la respiració és essencial per a un orador. Un mètode que ajudarà l’orador a respirar millor és fer pauses, marcar-les i respectar-les al llarg de tot el discurs. Pot haver problemes d’ofec i això va molt vinculat amb el costum de parlar amb frases llargues, embolicades i inacabables. També està vinculat al nerviosisme.

E / El llenguatge corporal
El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos: l’actitud, la posició, la gesticulació i la mirada.
a) L’actitud: Amb l’actitud l’orador pot posar-se o no el públic a la butxaca. Hi ha un recurs que gairebé sempre funciona per començar amb bon peu una exposició oral : el somriure. El somriure desperta simpatia i confiança. Si l’orador transmet amabilitat de bon principi, el públic ho agrairà.
b) La posició del cos: Hi ha posicions del cos que transmeten seguretat i d’altres inseguretat. És evident que l’orador captarà millor l’atenció del públic i tindrà més credibilitat en la mesura que doni imatge de seguretat. Si l’orador permet que el pes del cos es reparteixi amb equilibri, es pot relaxar i donar autoritat.
c) La gesticulació: Amb els gestos l’orador precisa allò que vol dir amb paraules i delata l’actitud de l’orador. Quan una persona té dificultat per a expressar-se verbalment, els seus gestos tenen més intensitat.
Un orador capaç de comunicar i posar-se el públic a la butxaca ha d’actuar amb força i èmfasi. La gesticulació inclou tots els moviments dels braços i mans.
No hi ha cap recepta universal ja que cadascú ha de treure el tipus de gesticulació que porta a dins.
d) La mirada
Els ulls són la part més expressiva del rostre. Quan una persona no mira els ulls del seu interlocutor, no inspira confiança. Si l’orador mira al públic i aquest demostra interès, aquest interès es retornarà en forma de simpatia i confiança.
El contacte visual amb el públic és una qualitat essencial que tot orador ha de tenir en compte. No s’ha de mirar només a aquelles persones del públic que mostren interès. Cal mirar i vigilar aquells que es mostren avorrits i desinteressats.

Conclusió:
Una bona presentació depèn tant del missatge (guió) com de la presentació oral (aspecte formal)
Intenteu adaptar-vos al públic que tindreu
Tingueu cura tant dels aspectes de comunicació verbal com dels no-verbals
La por a parlar en públic es venç amb l’experiència i amb la seguretat de saber que porteu ben treballat el tema.
Finalment sabem que ens sentirem com l’acusat del crim, que serem jutjats pels nostres errors, així que més val tenir-ho tot preparat i conegut per a que el públic no ens faci sentència.



0 commentaire pour ce devoir



Ils ont besoin d'aide !

Il faut être inscrit pour aider

Crée un compte gratuit pour aider

Je m'inscrisOU

J'ai déjà un compte

Je me connecte